La germana de l’Anna, la Dèlia, du una vida convencional, està casada i té un fill. És protectora i endreçada i... exerceix de germana de gran, vaja. Creu que Occident està en deute amb l’Àfrica i està orgullosa que l’Anna hi hagi treballat o hi pugui tornar. Però al mateix temps, la vol a prop de casa, arrelada, redreçada, casada, feliç... Vol i dol. Sovint, en Ricard, el seu ex cunyat, la utilitza per arribar a l’Anna, cosa que aquesta detesta. Tot i les diferències amb l’Anna, li fa costat pel que sigui, hi és present, s’hi ofereix com a coixí o per tenir-ne cura. És una bona germana gran.
