La Jordina viu encantada de la vida amb el seu marit filipí, en Celeste. Tots dos regenten un restaurant de cuina asiàtica. Fa temps, a Amor idiota, la Jordina s’havia enamorat en secret de l’Àlex. Ara, s’han retrobat a una àrea de servei de l’autopista,, però d’aquell sentiment ja no en queda res, només és un record del passat.
La prioritat de la Jordina és tenir cura d’en Celeste, un home bo i senzill amb un pensament clar: “A casa només matem un pollastre per dues raons, quan algú es posa malalt o quan es posa malalt el pollastre...”
Però no només està per al seu marit, també és afectuosa i amable amb els altres, per exemple amb l’Anna, a qui veu sola i desorientada, o amb el Felip, el camioner que sempre està de pas, enfeinat. Potser per això, els convida a la festa que ella i en Celeste fan al restaurant, amb la família i una colla d’amics, per a la revetlla de Sant Joan.
L’Anna se sent aixoplugada pel caliu casolà que li ofereix la Jordina. I aviat comprova com a la mestresa, se li ha encomanat també el pragmatisme del marit. Quan li ha acabat d’explicar, capficada, que en Giró no pot caminar, la Jordina li pregunta: però te l’estàs tirant? Sí, respon l’Anna. I llavors, la Jordina li espeta: doncs de què et queixes, no es pot escapar...
De part de la Jordina i en Celeste, us diem: Selemat!, que vol dir: llarga vida als presents!
