ANY DE GRÀCIA | VENTURA PONS

ANY DE GRÀCIA

2011-11-30T01:23:00.001-08:00

ELS FILMS DE LA RAMBLA ja té enllestida la nova pel·lícula de VENTURA PONSproduïda amb la col·laboració de TELEVISIÓN ESPAÑOLA i TELEVISIÓ DE CATALUNYAEscrita per JAUME CUSPINERA, CARME MORELL i el propi director està protagonitzada per ROSA MARIA SARDÀ, ORIOL PLA, SANTI MILLÁN, AMPARO MORENO, DIANA GÓMEZ, RICARD FARRÉ i NÚRIA FELIU. La banda sonora és plena de temes de la gran cantera del pop català més actual: MAZONI, SANJOSEX, EL PETIT DE CAL ERIL, ÈRIC VINAIXA, ILLA CAROLINA...

Al barri de Gràcia, a Barcelona, una vella malcarada comparteix el pis amb un jove de poble, inconformista, que no es talla per res. El xicot està lluitant per trobar el seu lloc al món. Ni un ni l'altre es deixen acovardir, tot i que ella té el poder i el jove només les il·lusions. El món és molt complicat. La vella ja ha renunciat als seus somnis i el jove els està descobrint. una pepètua baralla sense treva, encara que tots dos es necessitin. Humor, tendresa, agilitat, uns veïns molt trempats, una noia molt guapa, un barri de gent jove i una banda sonora potent. I ganes de veure el costat positiu de la vida. SovintVENTURA PONS ha escrit del seu plaer per la comèdia, el gran desafiament, el gènere que, vagis on vagis, el públic adora. Espera que continui així amb ANY DE GRÀCIA.

TOURNÉE INTERNACIONAL DE MIL CRETINS

2011-11-30T01:20:00.000-08:00

MIL CRETINS, la segona pel·lícula de VENTURA PONS basada en relats de QUIM MONZÓ. no para de ser programada als millors festivals internacionals.

Per ara ja en podem comptar dinou: Seattle, (USA); Montpeller (França); Taormina (Itàlia); Moscou (Rússia); Bogotà (Colòmbia); Manchester (UK); Luxembourg (Luxembourg); Belgrad (Sèrbia); Istanbul (Turquia); Varsòvia (Polònia); Galway (Irlanda); London SC (UK); Manila (Filipines); L'Havana (Cuba), Caracas (Veneçuela), Santo Domingo (República Dominicana), Mèxic (Mèxic), Bombay & Chennai (Índia) i aviat en comunicarem de nous.

Enguany VENTURA PONS ha estat objecte de tres retrospectives internacionals a laJamaia Millia Islamaia University New Delhi (Índia), a la Cinemateca de Belgrad (Sèrbia) on rebé el prestigiós PREMI ZLATNI PECÂT (SEGELL D'OR) i al Festival de Montpeller (França).

A LA DERIVA: MARIA MOLINS

2009-07-10T01:28:00.002-07:00

Totes les contradiccions del nostre món es concentren i multipliquen segurament a l’Àfrica. L’Anna hi ha treballat en una oenegé durant tres anys i les ha vistes de tots colors. Després del xoc inicial, li ha crescut sense adonar-se’n una bombolla protectora emocional de diverses capes. És amb aquesta bombolla, amb les contradiccions i amb una sequedat enorme de sentiments, que l’Anna torna a Barcelona. Eixuta, trasbalsada, de poques paraules, necessita aturar-se, respirar, reubicar-se, ella i el seu sac de vivències. Deixa anar llast, però no s’enlaira. Està encallada, perduda i sola en un laberint. L’Anna és A la deriva.

L’actriu Maria Molins s’estrena en un paper de protagonista al cinema i ho fa amb una interpretació memorable.

A LA DERIVA: ROGER COMA

2009-07-10T01:28:00.001-07:00

Del Giró només en sabem aquest malnom, Giró, que li ve de la ginebra menorquina. El seu nom autèntic, el seu passat, els motius de la seva invalidesa o del seu intent de suïcidi, són desconeguts. L’Anna i ell tindran una relació peculiar, malaltissa, que començarà violentament, continuarà intensament, es mantindrà amb molt de sexe i acabarà...o no d’alguna manera. És només sexe? És amor? És necessitat? En Giró i l’Anna parlen molt poc, gairébe gens, així que ho haureu d’endevinar o deduir mirant els ulls del Roger Coma.

A LA DERIVA: FERNANDO GUILLÉN

2009-07-10T01:25:00.000-07:00

La relació entre l’Anna i en Giró té sempre com a testimoni presencial al senyor Arcadi, un home gran interpretat pel gran Guillén. El senyor Arcadi està postrat al llit contigu al del Giró, que no pot caminar. La seva habitació és de les reservades a casos especials de la seguretat social. Entre tant luxe i ostentació, és coneguda, doncs, com l’habitació dels pobres. En un estat permanent de semi inconsciència, el senyor Arcadi fixa la seva mirada blava sobre la parella i sobre el món. Gairebé sempre plora. Només tindrà un moment d’activitat. Però quin moment! Guillén posa la seva veterania i art al servei del senyor Arcadi i de Ventura Pons, amb qui ja havia treballat a El vicari d’Olot i Què t’hi jugues, Mari Pili?

A LA DERIVA: ORIOL TRAMVIA

2009-07-10T01:23:00.000-07:00

En una exquisida suite de Can Mora s’hi allotja Tono Vimbodí, el famós líder d’un grup de rock. I un vell rocker, Oriol Tramvia, és Tono Vimbodí. El cantant viu contracorrent i segueix al peu de la lletra el vell lema: “drogues, sexe i rock & roll”. Arrogant i impertinent provocarà l’Anna amb la seva actitud desafiant. L’inetiquetable Oriol Tramvia està content que Ventura Pons hagi tornat a comptar amb ell dècades després d’haver fer el Rocky Horror Show.

A LA DERIVA: ROSA VILA

2009-07-10T01:22:00.001-07:00

La germana de l’Anna, la Dèlia, du una vida convencional, està casada i té un fill. És protectora i endreçada i... exerceix de germana de gran, vaja. Creu que Occident està en deute amb l’Àfrica i està orgullosa que l’Anna hi hagi treballat o hi pugui tornar. Però al mateix temps, la vol a prop de casa, arrelada, redreçada, casada, feliç... Vol i dol. Sovint, en Ricard, el seu ex cunyat, la utilitza per arribar a l’Anna, cosa que aquesta detesta. Tot i les diferències amb l’Anna, li fa costat pel que sigui, hi és present, s’hi ofereix com a coixí o per tenir-ne cura. És una bona germana gran.

A LA DERIVA: ÒSCAR RABADAN

2009-07-10T01:21:00.000-07:00

L’encarregat del càmping on inicialment s’instal·la l’Anna és un homenot deixat i brut, molt desagradable. De cervell petit i braços grossos, no només es pensa que té llicència per assetjar i intimidar les dones, sinó que està convençut que aquest mètode els agrada. Però l’Anna no està per brocs i no li’n deixarà passar ni una. La part més fosca de l’Anna veurà la llum amb l’encarregat.

L’actor Òscar Rabadan repeteix l’experiència de rodar emb en Ventura Pons després d’Anita no perd el tren. L’Òscar explica com és el seu personatge i de què va A la deriva.

A LA DERIVA: BORIS IZAGUIRRE

2009-07-08T00:53:00.001-07:00

Boris Izaguirre interpreta Floréal de Medignan, un famós escriptor de bestsellers d’autoajuda. És egoista perquè totes li ponen i una mica poca-solta. Viu envoltat de diners i luxe i té molta cura del seu cos. Neda a diari. Té un aspecte magnífic, el cos bronzejat, vestits cars, posat elegant i mirada seductora. Ha anat a descansar uns dies a Can Mora de dalt, on és atès per l’Anna i en Carducci. A l’Anna, la protagonista, li cau bé aquest nen gran malcriat. S’hi sent còmode. Tant és així que, fins i tot, li fa algunes confidències. És l’únic moment en què veurem l’Anna sincerant-se.

Boris Izaguirre, escriptor, guionista, articulista, presentador de televisió i showman, salta a la pantalla gran per primera vegada. I ho fa amb en Ventura Pons, a la pel·lícula “A la deriva” que veurem pròximament. Ell mateix explica com ha viscut i com li ha provat aquesta experiència (nocturna).

A LA DERIVA: MIQUEL SITJAR

2009-06-26T09:10:00.000-07:00

Quan l’Anna arriba a Barcelona després de tres anys de treballar en una oenegé a l’Àfrica, se sent més llunyana del seu marit, en Ricard, que quan era allà. En Ricard, se l’estima, l’ha estat esperant tot aquest temps, pacientment. I ara que ja és aquí, la troba diferent, canviada, trasbalsada, contradictòria. No tindrà massa temps, però, per observar aquest canvi i mirar d’adaptar-s’hi. Aviat, quan tornarà d’un viatge de feina, trobarà una nota de comiat a la nevera. L’Anna l’haurà deixat. En Miquel Sitjar ens explica la relació que en Ricard té amb l’Anna i què fa per recuperar-la.

A LA DERIVA: ANNA AZCONA

2009-06-26T03:33:00.000-07:00

La famosa escriptora i actriu de cinema Eufe Pavon està interpretada per Anna Azcona. Totes dues tenen una figura esvelta, la pell llisa, tibada i morena. Totes dues són estupendes. Però l’Eufe Pavon s’està uns dies al centre mèdic de Can Mora, on de nit, és atesa per l’Anna i en Carducci. La fama, l’estar pendent del què diran, de com quedarà en pantalla, de mantenir un cos perfecte per estar sempre en primera línia, de controlar tots i cadascún dels aliments que menja, l’han trasbalsada. Fins al punt, que manté una relació malaltissa amb el menjar: engoleix compusivament quan no la veu ningú. Sap que no ho ha de fer, però no pot evitar-ho. Sap que s’està fent gran, però no pot evitar-ho. Sap que la fama se li acabarà, però no pot evitar-ho. En un d’aquests atacs d’angoixa és enxampada in fraganti per l’Anna. Desesperadament, l’Eufe li demana, quedant-se nua, tot d’una: “m’opero o no m’opero?”

A LA DERIVA: ALBERT PÉREZ

2009-06-25T04:12:00.002-07:00

En Carducci és el company de feina de l’Anna i, en certa manera, l’amic. Quan veu que les coses van maldades per a l’Anna, li ofereix ajut. Però mai no pregunta més enllà de l’imprescindible. No tafaneja, tot i que té un punt de “tieta” protectora. (amb tots els respectes a les tietes de Catalunya i part de l’estanger). Ni ell ni l’Anna no són xerraires. Es fan companyia, es tenen efecte i complicitat. Es comuniquen amb els silencis. De tant en tant, se salta les normes de la casa. Hi porta el seu amant i el seu gat. Tú calles, jo callo. És el silenci còmplice.

En Carducci és l’Albert Pérez, que s’estrena en una pel·lícula amb Ventura Pons i que ens ho explica així:

A LA DERIVA: MARC CARTES

2009-06-12T04:02:00.001-07:00

En Marc Cartes fa d’Àlex Mallol, l’únic treballador de la benzinera autoservei, al costat del restaurant indonesi de la Jordina i el Celeste. És a l’àrea de servei de l’AP7 on viurà l’Anna unes setmanes, dins l’autocarvana. L’Àlex viu atrinxerat rere el taulell, davant de la caixa, entre xiclets, devedés, i souvenirs diversos, des de Morenetes a dracs de Gaudí. Aprofita el munt d’hores mortes que té per llegir llibres de política i filosofia, que comenta breument a l’Anna quan hi va a comprar. L’Anna sap que l’Àlex es preocupa per ella i li ho agraeix. Això si, en silenci.

En Marc Cartes s’ha escapat de la tele per repetir experiència amb en Ventura Pons. El seu personatge, l’Àlex, ve d’Amor Idiota, com el de la Jordina. Tots dos s’han retrobat, canviats, a l’àrea de servei literariament ideada, també, per Lluís-Anton Baulenas.

A LA DERIVA: PERE EUGENI FONT

2009-06-09T03:59:00.000-07:00

En Felip viu a la carretera i no és cap vell rocker. Es desperta cada dia en un lloc diferent i té un amor a cada port, però no és pas mariner. En Felip és un camioner amb milers de quilòmetres a les espatlles. No sabem si la seva ànima solitària i nòmada és fruit del seu ofici, o és l’ofici que l’ha convertit en nòmada i solitari. La qüestió és que ha petat desenes de comptaquilòmetres i ha vist infinitat de postes de sol des de la seva cabina estant. Però també és expert en la restauració. L’experiència i els anys l’han fet selectiu i sap del cert que allà on s’atura a restaurar l’estòmac i a fer benzina li encertaran el gust. Per això, una de les seves parades usuals és ca la Jordina i el Celeste.

Aquest vell llop de l’asfalt coincidirà amb l’Anna. Dos cossos sols que, per raons diferents, durant una nit deixaran de ser-ho.

Si veieu el camió d’en Felip aparcat en una àrea de servei, atureu-vos-hi, també. Segur que s’hi menja bé!

A LA DERIVA: MERCÈ PONS

2009-06-09T03:56:00.000-07:00

La Jordina viu encantada de la vida amb el seu marit filipí, en Celeste. Tots dos regenten un restaurant de cuina asiàtica. Fa temps, a Amor idiota, la Jordina s’havia enamorat en secret de l’Àlex. Ara, s’han retrobat a una àrea de servei de l’autopista,, però d’aquell sentiment ja no en queda res, només és un record del passat.

La prioritat de la Jordina és tenir cura d’en Celeste, un home bo i senzill amb un pensament clar: “A casa només matem un pollastre per dues raons, quan algú es posa malalt o quan es posa malalt el pollastre...”

Però no només està per al seu marit, també és afectuosa i amable amb els altres, per exemple amb l’Anna, a qui veu sola i desorientada, o amb el Felip, el camioner que sempre està de pas, enfeinat. Potser per això, els convida a la festa que ella i en Celeste fan al restaurant, amb la família i una colla d’amics, per a la revetlla de Sant Joan.

L’Anna se sent aixoplugada pel caliu casolà que li ofereix la Jordina. I aviat comprova com a la mestresa, se li ha encomanat també el pragmatisme del marit. Quan li ha acabat d’explicar, capficada, que en Giró no pot caminar, la Jordina li pregunta: però te l’estàs tirant? Sí, respon l’Anna. I llavors, la Jordina li espeta: doncs de què et queixes, no es pot escapar...

De part de la Jordina i en Celeste, us diem: Selemat!, que vol dir: llarga vida als presents!